Com fer-ho: cultiu de carbassa gegant sense sòl

Les carabasses gegants tenen una forma enorme i poden pesar més de 100 quilos per fruita. Tenen un aspecte bonic i vénen en colors vermell, blanc i groc. Al mateix temps, no només demostra el desenvolupament de la tecnologia moderna de cria i cultiu agrícola, sinó que també és el punt culminant de l'educació en ciències agrícoles. Té àmplies perspectives d'aplicació en l'agricultura d'oci i turisme i té un gran valor de desenvolupament i promoció.

1 Selecció de varietats

La varietat tria la carbassa gegant, que té fruits enormes, pell vermella o taronja, fulles de fins a 70 cm d'amplada, un sistema radicular fort, tiges gruixudes, creixement vigorós i un període de creixement de 120-150 dies. Aquesta varietat té les característiques de creixement ràpid, fàcil seient del meló, carn gruixuda, alt rendiment, fàcil gestió i resistència a l'emmagatzematge i transport. Té un gran valor de promoció i desenvolupament i és adequat per a parcs turístics, exposicions, etc.

2 Llar d'infants

2.1 Selecció del substrat i proporció

Normalment, s'utilitza una matriu amb bona permeabilitat a l'aire, permeabilitat a l'aigua i retenció de fertilitzants. S'utilitza habitualment la matriu mixta preparada per torba, vermiculita i perlita en una determinada proporció. La proporció de la matriu es quantifica per la relació de volum. Pedra: perlita=2:2:1, afegiu 1 kg de fertilitzant compost per metre cúbic de substrat i ruixeu o repartiu 100 g de clorotalonil o mancozeb. En condicions meteorològiques anormals, la quantitat de perlita es pot augmentar adequadament per garantir la permeabilitat a l'aire de la matriu mixta.

2.2 Tractament de llavors

Les carabasses gegants tenen una capa gruixuda de llavors i una germinació lenta, per la qual cosa cal accelerar-les. Normalment, s'utilitza el mètode de remull de llavors en sopa calenta per al tractament. Remullar les llavors en aigua tèbia a 55-60 graus durant 10-15 minuts, afegir aigua tèbia i remenar diverses vegades, mantenir la temperatura de l'aigua a 55 graus i, a continuació, deixar que la temperatura de l'aigua baixi a una temperatura normal per remullar les llavors. durant 5-8 hores. Per a la matèria enganxosa a la pell, quan les llavors estiguin lleugerament toves, emboliqueu-les amb una gasa per mantenir-les humides, col·loqueu-les en una caixa de temperatura constant a 25-30 graus per accelerar la germinació i sembra després de més del 70 per cent de les llavors són blanques.

2.3 Sembra

A causa de la gran mida de les llavors de carbassa gegants, podeu triar un test de nutrients de 16 cm × 16 cm per al cultiu de plàntules. Poseu les llavors germinades a l'olla de nutrients (la direcció de la rosada és cap avall) i la profunditat del sòl és d'uns 1,0 cm, i després cobriu-la amb 1,5 cm. 0-1, 5 cm de gruix de vermiculita (es pot utilitzar perlita a l'hivern). Si la temperatura és baixa durant el cultiu de les plàntules, cal cobrir amb una pel·lícula de plàstic per mantenir-se calent i treure la pel·lícula de plàstic després de 5-7 dies de germinació. Durant el creixement de les plàntules de meló, el test de nutrients de 21 cm × 21 cm es pot substituir segons les necessitats reals de creixement. Amb un clima normal, el període de plàntules és de 25-35 dies, i quan les plàntules creixen fins a 4-5 fulles reals, es poden plantar. Generalment, el període de sembra es disposa de març a maig al sud i d'abril a juny al nord.

Durant el període d'emergència, el punt clau és mantenir-se calent i hidratar. La temperatura al cobert és preferiblement de 25-30 graus durant el dia, de 18-20 graus a la nit i la humitat relativa de l'aire és del 70% del -85 per cent . Uns 10 dies després de l'aparició de les plàntules de meló, la gestió s'ha de ventilar adequadament, augmentar la llum i baixar la temperatura. La temperatura hauria de ser de 22-26 graus durant el dia i de 15-18 graus a la nit.

Un cop desenvolupats els cotiledons de les plàntules, ruixeu Puliq segons l'interval segur de medicació i l'estat de creixement real, amb l'objectiu d'evitar l'amortiment i el tizón. De 2 a 3 dies abans de trasplantar les plàntules, aboqueu 1000 vegades la dilució de pols de dexon al 70 per cent una vegada per evitar que les plàntules siguin atacades pels patògens després del trasplantament.

3 Preparació del sòl i fertilització

La carabassa gegant té una forma més gran i un major rendiment per planta, per la qual cosa requereix una gran quantitat d'adob. La proporció de fertilització N:P2O5:K2O=2:1:3, la quantitat total de fertilitzant N per planta és 0,5{{{10}} kg i P2O5 és 0 .25 kg, K2O és 0,75 kg i la densitat de plantació és de 10-20 m2/planta.

{{0}} dies abans de plantar, caveu fosses de plantació d'1,5 m3 (longitud x amplada x alçada=1.0 mx 1,0 mx 1,5 m) i ompliu cada fossa amb 60 cm de excrements de bolets i 60 cm de torba, 40 kg d'adob orgànic i 50 kg de fem de pollastre descompost. Barregeu aquests fertilitzants i substrats de manera uniforme en proporció i ompliu-los al pou de plantació. Després d'abocar prou aigua inferior, cobreix la part superior amb 15-20 cm de torba. Es pot utilitzar per plantar.

4 Plantació de camp

Planteu les plàntules de meló de l'edat adequada amb de 4 a 6 fulles i un creixement fort al centre de la fossa, afegiu una petita quantitat de fertilitzant compost a la matriu de rebliment i regueu a fons i utilitzeu una petita aixada per afluixar lleugerament la superfície. el segon o tercer dia quan la matriu superior no és enganxosa. Matrix, augmenta l'aireació. Després de plantar plàntules lentes, vestir-se amb un fertilitzant nitrogenat prim amb aigua per afavorir el creixement ràpid de les plantes. Després de 7-10 dies, comenceu a vestir-se successivament amb una concentració d'uns 5‰. Afluixeu el substrat de la superfície a temps després de l'arreglament i el reg per evitar una mala ventilació i arrels podrides.

5 Gestió diària

5.1 Elaboració oportuna

Quan es planten carabasses gegants, normalment cal mantenir de 2 a 3 ceps principals, i bàsicament no s'eliminen els ceps laterals. En general, les mesures de cobertura es prenen quan creixen fins a 7 a 10 fulles (l'objectiu és augmentar l'àrea foliar funcional). S'han d'eliminar totes les flors masculines i femenines, i s'han de seleccionar les vinyes principals més gruixudes per mantenir els melons. Els nusos dels melons s'han de seleccionar després de 20 fulles (la longitud de les vinyes és d'uns 2,5-3,0 m), i els 2-3 melons s'han de reservar per al cultiu artificial. Després de la pol·linització, quan el fruit jove creixi a la mida d'una pilota de tennis, seleccioneu un fruit positiu per al cultiu.

5.2 Pol·linització

La temperatura òptima per a la pol·linització és de 25 graus, per no fer que els melons es fonguin a causa de l'alta temperatura. L'hora de pol·linització es selecciona abans de les 8:00 en un dia assolellat. Quan pol·linitzeu, trieu una flor masculina fresca, traieu els pètals exteriors, sacsegeu el pol·len de l'estam a l'estigma de la flor femenina i, a continuació, trieu dos o tres pètals per cobrir la flor pol·linitzada. a la flor femenina. Per estar segur, submergiu la solució de forchlorfenuron preparada amb un raspall alhora, unteu tot el pneumàtic de meló de manera uniforme i, finalment, col·loqueu un tauler d'escuma a sota per evitar el contacte amb el terra. Les dues o tres flors femenines restants es tracten de la mateixa manera (ja sigui el mateix dia o l'endemà), i s'eliminaran totes les flors femenines que es produiran més tard.

5.3 Protecció de carbassa

La posició del meló assegut ha de ser plana i, al mateix temps, s'ha d'aixecar amb un tauler d'escuma i s'ha de reservar un espai de creixement d'aproximadament 1 m2. Durant aquest període, també s'han de tallar les vinyes de meló. Quan les vinyes de meló creixen fins a 8-10 m, s'ha de pessigar el punt de creixement de les vinyes principals, i les vinyes laterals recentment cultivades també s'han d'encapçalar quan conserven unes 5 fulles. Les flors masculines i femenines que apareixen també s'han d'eliminar en qualsevol moment i, al mateix temps, s'han d'acompanyar de ceps de premsat (a una distància de 2-3 m) per augmentar la superfície arrel[5], així com per assegurar els nutrients suficients per al creixement de les carbasses.

5.4 Gestió de fertilitzants i aigua

La carabassa gran creix molt ràpid, de maig a agost és el període de creixement vigorós, i una fulla pot créixer en una fulla en 3 o 4 dies, i entra en el període d'expansió ràpida del fruit uns 5 dies després de la pol·linització artificial. En aquest moment, reforça la gestió dels fertilitzants i de l'aigua i adoba l'arrel principal cada setmana Una vegada (aplicació rotativa d'adob orgànic i fertilitzant compost), la quantitat de fertilitzant aplicada a cada planta és de 7.5-15.{{5} } kg, i la posició de fertilització està a 30-60 cm de distància de l'arrel. En l'etapa inicial, s'utilitza principalment fertilitzant nitrogenat i, en l'etapa posterior, les arrels laterals produïdes per la pressió de la vinya s'apliquen amb fertilitzant de pastís de bolets EM cada setmana. Una vegada, apliqueu 50-100 ml de fertilitzant a cada posició de l'arrel lateral i la posició de fertilització es troba a 30 cm de distància de l'arrel. És millor esglaonar el temps de fertilització de l'arrel lateral principal.

6 Control de plagues

6.1 Control físic

①Després que la carbassa s'asseu, col·loqueu taules d'escuma i altres materials a sota per evitar que la part inferior de la carbassa sigui mossegada per plagues o algunes malalties podrides. ② Pengeu taulers grocs i blaus per prevenir i controlar pugons, mosques blanques i miners de fulles. L'alçada de la penjada ha de ser de 15-30 cm des de l'alçada de les fulles i s'ha de penjar un tauler cada 2-3 m. No hauria de ser massa alt, ja que afectarà l'efecte preventiu. ③ Traieu les fulles grogues envellides i les flors fallides a temps per evitar la floridura causada per la humitat elevada.

6.2 Control químic

Les principals malalties de la carbassa gegant són el mildiu en pols, les malalties víriques, el mildiu, etc.

6.2.1 Oïdi

Les taques blanques de floridura apareixen a les fulles o a les tiges tendres quan es fan malbé i, en casos greus, les fulles senceres estan cobertes de pols blanca. La malaltia pot ocórrer a 10-30 graus i la temperatura òptima és de 20-25 graus. La malaltia es desenvolupa ràpidament en ambients secs i humits d'alta temperatura alternativament. Podeu triar una 600-dilució de vegades d'una solució aquosa de Kasugami (kasugamicina) al 2 per cent, o una suspensió d'Amida (Azoxistrobin) al 25 per cent, o una dilució del 10 per cent de grànuls dispersables en aigua Shigao (difenoconazol) 8 000- vegades o una dilució del 50 per cent Tribe (Kysstrobin) concentrat de suspensió seca 3 000-4 000-dilució de vegades per al control, ús creuat i polvorització de 3 a 4 vegades.

6.2.2 Malalties víriques

L'alta temperatura a l'estiu és molt fàcil de causar danys per virus, que depèn principalment de perforar i xuclar peces bucals com els pugons per alimentar i transmetre virus. La prevenció ha de ser el focus principal i s'ha de dur a terme un control integral. Els agents preventius i de control solen incloure clorhidrat de morfolinidina, virus A, 32 per cent de nucleòsids bromomorfolina, etc. Per la seva principal font de transmissió, imidacloprid, abamectina, piridina, etc. Insecticides com el crisantem per a la prevenció i control dels portadors de virus. En circumstàncies normals, si la malaltia del virus no és greu, en general n'hi ha prou amb utilitzar qualsevol dels pesticides esmentats anteriorment tres vegades, però si la malaltia és greu i les condicions ambientals no afavoreixen el creixement de les plàntules de meló, el les plantes greument malaltes s'han de treure tan aviat com sigui possible.

6.2.3 Mildiu

Els hivernacles i els hivernacles són propensos a patir malalties quan la temperatura és de 15-25 graus i la humitat relativa és superior al 80 per cent . Quan el temps és plujós, rosat, boirós o contínuament plujós, la malaltia serà primerenca i severa. Els agents de prevenció i control es poden seleccionar entre Dupont Kelu, clorhidrat de propamocarb, alum antivirus, etc. per a la prevenció i el control.

6.2.4 Control de plagues

Les principals plagues del cultiu de carbassa a l'hivernacle són els pugons, la mosca blanca i el minador de fulles. Els pugons tenen una forta fecunditat i poden produir de 10 a 30 generacions a l'any. El fenomen de superposició generacional és destacat. S'agrupen a la part posterior de les fulles de les plantes, les tiges tendres, els punts de creixement i les flors, i xuclen el suc de les fulles. En casos greus, les plantes deixen de créixer, i fins i tot tota la planta es marceix i mor. ; La mosca blanca té una forta fecunditat, pot reproduir-se partenogenèticament, el creixement de la població és ràpid, danys en raïms, les fulles danyades es tornen verdes, es tornen grogues, es marceixen i fins i tot tota la planta mor; la regla d'ocurrència de Liriomyza sativae pot ocórrer de 8 a 10 generacions a l'any a les zones del nord, de les quals 4-5 generacions es van produir a l'àrea protegida, i les generacions es van solapar seriosament a l'àrea protegida d'abril a principis de juny i d'octubre a De novembre. Els agents de prevenció i control poden ser matrines, piretrines, clorpirifos, emamectina, cihalotrina, ciromazina, imidacloprid, acetamiprid o fumigantes isoprocarb, etc., per a la prevenció i el control.